sábado, noviembre 08, 2008

Corresponsal Comekm a les Illes Britàniques (crònica 1)

Hola a tots des d'Anglaterra! Com vaig anunciar abans de marxar me
adjudicat el lloc de correponsal del ComeKm a les Illes Britàniques i
aquí va la meva primera crònica:

L'event és diu "Clapham Common 10km Series", la meva primera cursa a
UK! I la vaig córrer fa dues setmanes a Londres. La inscripció era
caríssima: 17 pounds (més de 22 euros!!!!) però tenia tant de mono de
curses i veig que tots vosaltres n'esteu fent tantes (i tant bé!) que
no m'ho vaig pensar.

El dia de la cursa (26 d'Octubre) va començar bastant d'hora, em vaig
haver de llevar a les 5:15 (sort que era el dia del canvi d'hora!),
perquè havia d'agafar el primer tren de Cambridge a Londres per
arribar a temps ja que la cursa era a l'altra punta de la ciutat, jo
no havia estat mai a Londres i els primers trens de matinada són molt
més lents. Vaig sortir de casa a les 6 del matí, era totalment fosc i
va estar plovent durant els 10 min a peu cap a l'estació de tren
(m'era igual, estava disposat a córrer plogués, pedregués o hi hagués
un huracà) Un cop a l'estació, quan em disposava a comprar el billet,
veig que no hi ha ningú i que totes les màquines van amb tarja de
crèdit (que jo havia deixat a casa...).Per sort en vaig trobar una que
anava amb diners i vaig comprar-me el billet (encara em van sobrar
5min! ).

Després de mes d'una hora de tren vaig arribar a Londres mort de son
(una nena alemana va passar-se tot el viatge cantant i em va impedir
dormir...) i vaig agafar el metro...que per cert, crec que es
necessita un màster o similar per entendre'l (o potser és que jo
estava molt adormit): que si una linea no funciona en cap de setmana,
que si un sector només funciona unes hores, que si algunes linees, que
es bifurquen, en cap de setmana van diferent... En fi, que al final
vaig aconseguir arribar a la parada de metro de la cursa i gran
sorpresa! Continuava plovent...

Vaig arribar la sortida a les 8:45 (la cursa era a les 10) així que
vaig tenir temps de sobres per recollir dorsal i xip (el sistema de
cronometratge amb xip s'ancunciava a "bombo y platillo" a la web com
una gran novetat tecnològica d'aquest any...) El xip en si no podia
ser més cutre, una placa relativament gran amb 4 forats que t'havies
de lligar a la bamba com poguessiss amb l'ajuda de dos filferros com
els que es fan servir per tancar les bosses de gominoles...

Un cop equipat amb dorsal, xip i samarreta Comekm em vaig posar a
"escalfar" sota la pluja i inspeccionar el circuit que era bàsicament
un parc bastant pla, amb moltes zones d'herba i una terra (amb una
mica de fang però no molt) on haviem de fer 3 voltes. A l'hora de la
sortida, va deixar de ploure però jo ja estava completament mullat,
per sort no feia molt fred. A la linia de sortida hi havia unes 400
persones i el tret va ser a les 10:05 (lo de la puntualitat britànica
estic comprovant que és un mite).

Jo vaig sortir tranquil, a veure-les venir, però de cop em vaig veure
tercer sense forçar i vaig pensar que podria lluitar pel podi. Va ser
un miratge perquè durant els primers 3km em van anar passant corredors
i vaig anar a parar a l'onzè lloc. Aquí em vaig estabilitzar una mica
i entre relliscades en corves tancadíssimes i lluites per aconseguir
la traçada bona lliure de fang, vaig arribar a anar 9è i segons algun
parcial que vaig mirar anava força ràpid. Als km finals vaig apretar i
vaig aconseguir agafar al 8è i després d'aguantar-li una mica vaig
atacar a falt d'1'5 km, la veritat es que anava mort però m'ho estava
deixant tot. Llavors va sorgir del no res un altre corredor que em va
passar a falta de 500 m ( lo de 500 m és un dir perquè l'ultim
kilometre estava fatalment mesurat, era molt més llarg) tornant-me a
la novena posició final, que em va deixar exhaust però eufòric!!! Tot
i que l'important era tornar a competir. El temps va estar per sota de
37 però es lo de menys perquè tothom està d'acord que la cursa era un
pel més curta de 10 km.

Després de la cursa em vaig saludar amb alguns corredors (en general
la gent era bastant simpàtica) i amb un d'ells entre esbufecs vam
creuar un parell de paraules del tipus: "nice race!" "congratulations"
"the last km was too long!" Lo fort es que després em vaig trobar amb
el mateix tio al metro i en preguntar-li on vivia em va dir un lloc de
Londres que no conec seguit d'un "I am from Spain". I jo, collons! que
jo soc de Barcelona!
Resultava que ell era de Jaén pero estavem tan cansats en acabar que
cap dels dos va notar l'accent de l'altre...
En fi va ser l'anècdota divertida... i suposo que quedarem per més
curses.

En principi la propera cursa-aventura és el 30 de novembre a Liverpool
(10 km). Queda megalluny de Cambridge però no hi ha res més per la
zona fins a finals d'any. Intentaré anar-hi un cap de setmana a fer
turisme atlètic (un dia de turisme i un dia de cursa!) i complir amb
les meves obligacions com a correponsal. A veure si ho aconsegueixo i
segueixo entrenant ni que sigui una mica!

Una abraçada a tots, ànims amb les curses i fins aviat! (seré a BCN
per córrer la San Silvestre)

Albert

PD: Per cert, que aquesta cursa m'ha recordat l'última vegada que vaig
competir en un parc, la mitja marató per relleus de Mataró. Moltes
gràcies a tots pels vostres ànims en aquella cursa! Realment l'ambient
va ser espectacular!!

7 comentarios:

Anónimo dijo...

Hola Albert,
que bé que puguis fer carreres per allà! I sobretot gràcies per la teva crònica que m'ha fet riure molt.
Moltes felicitats pel resultat de la cursa... Ara ànims per mantenir-te entre els primers!
Espero que disfrutis també de Cambridge, que ha de ser una passada...
Estem esperant la teva cronica de Liverpool... i saluda als beatles de part nostra.
Una abraçada i paciencia amb la pluja
Lna (Helena)

Miki i Ana dijo...

Hola noi,

Sóc l'Ana. M'ha semblat genial la teva crònica, de veritat.
M'he sentit força identificada amb les teves vivències al metro, a mi em va passar el mateix, jajajaja!!!
En fi, espero que la teva experiència sigui molt però que molt positiva. QUINA ENVEJA.
Quant al dia de la mitja per relleus de Mataró, tens raó, va ser un gran dia.
Una abraçada.
Ana.

Anónimo dijo...

Hola Albert todo un crak,los come km cruzan fronteras,así me gusta que dejes el pabellón bien alto,me a encantado la crónico en especial lo del tio de jaen.
Espero que sigas entrenando y puedas ir a Liverpool a quitarte ese gusanillo.
Un saludo y apa a correr come KM.
Tao.

Anónimo dijo...

Hola Albert,

no si te acordaras de mi, ya que solo corrimos la Cursa de la Merce, pero el otro día me acorde de ti. Navegando un poco aburrido por Internet el otro día mire los resultados de los 10 km del Prat que fueron el mismo día que la Cursa de Molins, un resultado que la hostia eres una maquina.
Nos acordaremos di ti el 30de nov., estaremos corriendo en simultaneo, tu en Liverpool y nosotros la Jean Bouin.
Que vaya bien y un abrazo

Oliver

P:D: no dejes de enviar cronicas

Antonio Moreno dijo...

Albert, creo que si hubieras cogido periodismo también te hubiera ido bien, me has hecho disfrutar tu crónica y tu carrera, he pasado asta inseguridad en ese metro tan complicado, y encima con el ingles que yo tengo aun me da más “yuyu”.

Aprovecha tu estancia por esas latitudes y que sepas que nos vemos en San silvestre, por lo que veo tu ingles tiene que ser buenísimo pues confundir a uno de Jaén hablando en ingles no debe de ser tan fácil.

Espero con ansias tu próxima crónica, eres un monstruo.

Te echamos de menos ComeKM

Anónimo dijo...

Ostras, Albert, quina alegria saber de tu, la veritat es que l’altre dia i pensava ja que ens volem apuntar a la Jean Bouin, i recordava que ens varem trobar l’any passat amb tu i el teu germà al vestuari.
Que sàpigues que amb les cròniques se’t dona tant be com córrer.
I a més tot un exemple de sacrifici no solament pateixes unes hores de matinar duríssimes, si no que continues amb les mateixes ganes plovent i a sobre quedes amb una excel•lent posició, tot un exemple pels runners del ComeKm, esperem moltes més cròniques, has de continuar connectat amb nosaltres.

Miki i Ana dijo...

Hola Albert,

Quina alegria que hagis escrit i quina alegria que no deixis de córrer enlloc i, com sempre, realitzant fites importants.

Enhorabona per la posició, el temps i la cursa. Deixa ben alt al Come Km, als catalans i als espanyols. I sobretot deixat ben alt a tú mateix, que és el que compta.

Com veus allà es meja malament i el clima no acompanya, parlen raro.. i a sobre, pel que respecta al running, van una miqueta per darrera nostre oi? Que si el xip, que si la organització,...

La crónica és boníssima, del tot intrigant per si arribaves o no a l'hora,... vamos, que si fossin fascicles estaria esperant amb candeletes la segona entrega a la llibreria. He patit llegint-la. Ets un gran cronista.

Una abraçada molt gran, molts records i a veure si em puleixo al teu germà a la Jean Bouin.