Hola a tots.
He esperat a que tots escrivíssiu les cròniques i comentaris de la Marató de Barcelona per escriure aquesta petita crónica d'una experiència que vaig tenir el passat 3 de març a Canyelles.
Em vaig apuntar a la Trail de muntanya pensant que seria un entrenament més i aprofitant que vosaltres entrenàveu la marató i feieu molta distància, vaig pensar en apuntar-me. Eren 16,2Km.
Un cop apuntat i passats uns dies, vaig mirar el perfil de cursa etc etc i em vaig espantar força. La veritat es que vaig pensar en no anar-hi per la dificultat que anunciava la web de la cursa, totalment tècnica, dura i dificultosa pels amants de la muntanya (posava). Només es podien apuntar 200 corredors però en van córrer 167. Erem poquets en comparació a les curses massificades que estem acostumats a veure i això em va motivar per una banda (vaig pensar que correria més tranquil) i acollonir per una altra: si s'apunten tant pocs serà per alguna cosa.
Arribada a Canyelles, dia de sol esplèndit i poca gent però molt professional. Començaven a anunciar als participants (un speaker), que si campió de Catalunya de curses trail de muntanya, que si campió olímpic dels 50Km marxa que si campió de no se què,,,,,, tothom supercachas uniformats amb les seves sabatilles de muntanya, buf buf. Em posaré al final i aniré fent per acabar-la, vaig pensar i fer.
Com a curiositat dir-vos que quedaven 2minuts per començar la cursa i ningú es posava sota l'arc de sortida. Ens van haver quasi de posar a sota. No ho havia viscut mai això. Quina tranquilitat.
Sortida i ja tota la cursa per camins que només cap una persona. Desnivells de 850m de pujada i de baixada, tres pics, caminant molta estona, baixades de pedra suelta per matar-se, pujades a quatre grapes,... semblava que estava fent de nou la MILI, cony. Resultat: 3 torçades de tormell, una caiguda i numeroses rascades però cap lesió. El circuit era duríssim (la cursa més dura que he fet a la meva vida però no la que més he patit -marató de l'any passat-) però el vaig disfrutar força. A trossos molt divertit per fer el cabra. Pedres, fang, plantes,....
Vaig quedar el 132 amb un temps de 2:10:50. Organització i marcatge dels camins excel.lent. Una experiència inoblidable.
Us deixo el perfil per si algú vol provar l'any vinent.
NOTA: el dia abans hi ha l'esprint vertical de 3Km que és la primera part de la cursa, i arriba fins el pic de l'Àliga, amb unes vistes impressionants de mar i muntanya (es veu desde Vilanova i la Geltrú a Vilafranca del Penedés en 360º)
1 comentario:
Ese Miki como mola se merece una ola!! Pedazo de cursa la que te has pegado, si casi podrías haber venido a la maratón... seguramente habrías sufrido menos, jejejeje.
Felicidades por la cursa. Esta me la apunto para el futuro.
Ah! Aprovecho para darte las gracias por los ánimos durante la maratón! Me hizo mucha alegría verte en dos sitios diferentes! Gracias!
Un abrazo!
Publicar un comentario