Hola Comekm's!
Aquí va la Crònica promesa!
La cursa es diu Dairy Crest 10k i l'he corregut aquest matí a St Ives (un poble a 40 min en bus de Cambridge amb atractiu turístic nul...).
La primera aventura ha estat entendre els horaris de bus de Cambridgeshire (comarca de Cambridge), encara més complicat que el metro de Londres... Finalment de miracle vaig trobar un autobús que sortia cada hora... la llàstima es que el diumenge el primer bus és a les 9:05, o sigui que arribava un pel just a la cursa (10:30). La raó perquè els busos comencen tan tard el diumenge la vaig saber només pujar al bus: era l'únic passatger...
La cursa en si sortia d'un complex esportiu, corrien unes 500 persones i estava cronometrada amb xip. El xip mereix un comentari a part... les curses angleses m'estan permentent descobrir tots el models de xips del mon (sembla que aquí cada poble hagi de tenir un model de xip diferent...). En concret aquest era d'apariència normal però estava unit a una cinta tipus la pulsera adhesiva que et poses a Bombers (????) i te l'havies de lligar/enganxar al turmell.
La sortida ha estat neta, jo estava colocat a la segona fila i no he tingut cap problema. Quan he vist el tipus de gent que hi havia i que el nivell no semblava gens alt, m'he proposat intentar quedar entre els 10 primers. Al principi anava entre el 8 i el 9, fent els primers km molt ràpid (els dos primers per sota de 3'30). Al km 3.5, però, he descobert pequè: vent a favor... que s'ha transformat en vent lateral/en contra brutal sobretot del 4 al 5 on m'he buidat per intentar agafar al 7è classificat que se m'havia escapat una mica. Al km 5, però, he vist que no podia i que havia deixat moltíssimes forces lluitant tot sol contra el vent en contra en una recta molt ampla i de més d'1km...
Llavors m'he relaxat, m'han atrapat 2 corredors i m'he enganxat a ells per recuperar una mica. A falta de 3 km un d'ells ha canviat de ritme i l'he pogut seguir, hem fet 2 km junts amb atacs per part dels dos (jo ho he provat en una de les poques rampetes de la cursa a 2 km de meta, pero el meu company ha respost bé). Total, que hem arribat a l'últim km, jo anava mort (m'he trobat molt bé durant tota la cursa, però aquí he notat la falta de farltleks i competició) i he cedit per colocar-me 9è amb el desè bastant lluny... o no tant... l'últim km se m'ha fet llarguíssim i el meu perseguidor m'anava retallant de manera exponencial, per sort, no hi havia terreny suficient i he pogut salvar els mobles amb un sprint els últims 150m. Al final 36'55, molt molt content, pel temps, però sobretot per les sensacions: com m'agrada correr!! (i segueixo fent camí cap a la Marató de Barcelona de l'any que vé) La classificació ha estat 9è de la general i 2n de la meva categoria (pero aquesta gent només dona premi al primer... grrrrrrrrrr!).
Ei! Ja explicareu les sensacions de la mitja per relleus! He vist les classificacions i estan bé, no?
Visca el Comekm!
Albert
6 comentarios:
Que pasada Albert,lo primero enhorabuena por tu puesto en la cursa.Cuando leia tu cronica y decias que podias estar entre los 10 primeros,en una cursa de 500,me has dado mucha envidia(sana por eso !ehhh!).Por lo que explicas,el tema "cursas" por esas tierras,es otro mundo diferente al de aqui,por lo visto en este tema,estamos muy adelantados a ellos.Que sigas asi y un saludo desde Castellbisbal.
Que pasada Mr.Albert,correr y pensar quedar entre los diez primeros,yo solo pensarlo me canso,lo mejor de todo es conseguirlo.Felicidades.A seguir así campeón para poder llegar a la meta más rápido si se puede.
Hola Albert,
¡quina passada! Felicitats pel resultats i per la súper crònica. Ha de ser bestial córrer aquest tipus de curses. Això si, espero que aviat els piques els tornis a fer contra mi!! jejejejeje
Espero que tot et vagi molt bé per terres angleses,
fins aviat!
Después de unas semanas de sequía en el blog nos ha llegado un aluvión de crónicas y comentarios, se ve que Javi a tocado alguna tecla necesaria para que rebusquemos donde casi no hay.
Para algunos cuesta más escribir que correr , leer seguro que todos lo hacemos pero cuando llega la hora de decir algo se nos atraviesa un poco, sea por falta de tiempo o de ánimos, no siempre se tiene el lápiz afilado como nos gustaría, o por la cabeza mareona con los cambios de presiones. La realidad ha sido que el anzuelo de Javier ha sacado más de una sardina y algún que otro rape, eso quiere decir que tenemos muchas cosas que contarnos.
Bueno, al grano, me encantan las crónicas del corresponsal de las islas, tendrías que tenernos más al corriente, yo alucino con tu forma de transmitir tus vicisitudes, me parece haber estado en Londres y no me he movido de Viladecans, eres un monstruo.
Me hubiera gustado verte en Mataró con nosotros, pero hay más días que ollas, también me hubiera encantado correr esa cursa de 500 participantes con esos chips tan especiales. La verdad que parece cursas de otra época.
Un saludo Albert y a ver si nos vemos pronto.
Albert,
buena cursa con lucha estrategica y mental con los adversarios, compitiendo a tope. La verdad que eres un maquina, haciendo tiempos imposibles para mi. Me imigaino las carerras segun lo explicas en Inglaterra y debe de ser la hostia, un mundo totalmente diferente. A mi los ingleses en si me caen bien en el trato, porque son educados, ahora nunca dicen lo que realmente piensan y tambien me parecen en algunos aspectos un poco rancios. A ver si cuando vengas la proxima vez tienes mas tiempo para venir a entrenar y nos cuentas curiosidades de los ingleses, que seguro que son muchas.
Sigue compitiendo y escribiendo, que ya ves que nos gusta, ah y tambien que nos pongas algun comentario, un crack como tu, en una de las cursas de por aqui.
Un abrazo,
Oliver
Pujada a Montserrat (2-8-09)
Per fí ahir día 2 va ser el día esperat, sobre les 8 h. el Tao i jo vem sortir de Molins direcció Monistrol, faltant poc per arrivar a l’aparcament de l’aeri, trobem cua, que passará? els cotxes donent la volta i marxant, arribem , preguntem i vehïem un accident i plé dambulàncies i cotxes , la carretera está tallada i no pot passar ningú que fem? i mes quant ho tens tot pahit durant un momento dubtem pero ja está anem a l’autovia pujem per el Bruch i baixem a Monistrol i aixins ho fem.Baixant no hi vaig pensar en fixarm-he com es la volta. Aixó si una referència era un Monastir que crec estava per la meitat, faltant poc per Monistrol ens trobem una cursa ciclista que també puja (jo vaig pensar el que faltava) mentres aparquem i estirem passa el cotxe escombra i a la mica sortim nosaltres el començament ja es pujada, ens trobem un grupet de tres corredors , ells es quedan i nosaltres seguim jo pensava quant recuperas pero res sempre puja el, campió del Tao bufant i jo aguantant, arribas a un revolt i l’altre puja mes passem per el Monastir ja falta menys. Per fi es veu l’entrada del parking ja hi som pero res aquest tram no s’acava mai i per fi veig el restaurant Cardena Cisneros aixó ja está xupat arribem a la plaça abaix seguim girem a la dreta i enfilem la recta i per fí arribem al final allá está TV3 quina sort pero no, no era per nosaltres llastima. En total vem pujar uns 9 kms trigant 54:58 mins. fem la visita de rigor al Monastir i el cap d’una estona ens praparem per sortir pero ho fem diferent ara baixem per la montanya ens diuen com i ho fem seguim un corriol amb trams de pedres, altres no molt bons i bastanta gent que puja per fí arribem a una pista mes ampla i apretem fins arribar a Monistrol i al cotxe per fí ja está fet.
La baixada son uns aprox. 5,5 kms. i un temps de 44:09 min. en total van ser aprox. 14,5 kms i 1h.39’58”.
Una sortida diferent al desconegut , jo algun cop ho havia pensat, pero no hagues pensat en fer-la i grácies al Tao ja está. A més crec que es podría fer un cop al any penso que val la pena.
Tao enhorabona ja esta fet.
Publicar un comentario