Corresponsal Comekm a les Illes Britàniques (crònica 3), per fi!!!

Hola Comekm’s!
He tardat però per fi he tornat a correr una altra cursa!!
En principi hagués hagut de córrer 10 km a Londres el 14 de Febrer però van suprimir el guardarroba a última hora per raons de seguretat
(grrrrrrrr!!!) i clar, ningú estava disposat a agafar un tren a les
6 i pico del matí d’un diumenge per acompanyar-me...
En fi, la cursa del cap de setmana passat: 9.53 milles (15.3 km al
canvi) per una Via Romana a les afores de Cambridge, organitzada pel club d’atletisme de Cambridge (al qual m’he apuntat a veure si així puc competir més...) Per sort, aquesta vegada no calia ni llevar-se a hores intempestives, ni viatjar 2 hores en tren, només 20-25 min de bicicleta tranquil fins a les pistes d’atletisme i allà una autocar ens portava a la sortida. En total a la cursa erem 36 ( bàsicament la gent del club d’atletisme...) però com que la via romana era estreta van decidir dividir-nos en quatre grups.
Primer sortirien els més lents i cada 10 min anirien sortint els següents més ràpids. Jo no sabia si apuntar-me al tercer grup o al quart (el dels més ràpids). La veritat és que hi havia uns quants tios amb pinta de molt ràpids... tot i així quan em van passar la llista a l’autocar vaig veure que al tercer grup no hi havia gairebé ningú i al dels bons i havia un tio que entrenava més o menys al meu ritme, així que em vaig apuntar amb els bons...
Només sortir ja vaig veure que tocaria patir... erem 15 o 16 i tot i començar el més o menys el 7 o el 8, ja als primers minuts em va començar a passar penya i vaig caure molt avall i amb males sensacions... A part el principi estava bastant enfangat. Per sort, em vaig poder enganxar a un tio que havia estat parlant amb mi abans de la cursa i que tenia les mateixes marques en 10 km que jo. Llavors vaig començar a trobar-me bé, al mateix temps que va desapareixer el fang del primer km (suposo que era el primer km, perque la cursa no estava marcada) i tota la cursa va transcorrer sobre herba i terra amb suaus pujades i baixades. A unes 3 milles del final jo seguia amb el mateix tio (ens vam anar rellevant i animant espontaniament tota la cursa, amb cops de colze involuntaris inclosos per culpa de lo estret del camí... jo al 5è “sorry” vaig decidir que no em disculpava més, si de cas ja faria una disculpa general a la meta...). Llavors ens va avançar als dos un tio amb una canvi de ritme brutal, jo vaig intentar anar per ell i vam aguantar una estona junts fins que vaig ser jo el que li va canviar el ritme. Però el fet de no saber quant quedava i anar corrent només per intuició va fer que afluixés una mica (o molt, no sé) i em van agafar els dos tios, al primer no vaig poder ni intentar seguir-lo, i al segon (el meu company de tota la cursa) gairebé tampoc (em va treure uns 10 metres). Per sort, en aquell moment vam entrar en una carretera en baixada i vaig veure al fons el nostre autocar, així que deduint que era el final vaig apretar a tope i vaig aconseguir guanyar el meu company de tota la cursa... a l’altre va ser impossible...
Total al final vaig fer 59’22’’, no vaig quedar l’últim del grup ràpid (11è de 15 o 16) vaig tenir bones sensacions (excepte al principi de
tot) i vaig passar-m’ho pipa! Ja tenia ganes de tornar a competir!! Us deixo un link amb els resultats, sobretot per que veieu la pallissa que em van clavar els primers... http://www.cuhh.org.uk/competition/resultsarchive/20082009/rrrresults.php

Fins aviat! (m’he inscrit a Bombers!!)

Visca el Comekm! Records i ànims a tots/es amb els entrenaments i curses!!

Albert