Corresponsal Comekm a les Illes Britàniques (crònica 2) i Bon Nadal!

Hola a tots! Aprofito aquests moments previs als "atracons" de menjar
dels propers dies per escriure la meva segona crònica com a enviat
especial al Regne Unit (encara que l'estic escrivint des del
Prat...).
Aquesta vegada la Cursa es deia "The Pirie 10 mile", era al sud de
Londres (mooooolt al sud) i la vaig córrer el 6 de Desembre (sí, ja sé
que fa molt temps però és que arrossegava unes molèsties des de
llavors i he esperat a recuperar-me per escriure...)

La cursa sobre el paper consistia en 10 milles (16 km) en plan cross
amb molt de puja i baixa, el límit d'inscrits era 150 (cosa que
d'entrada fa una mica de por) i havies de passar els primers 8 km en
menys de 45 min (cosa que encara fa més por...).

Aquest cop el viatge cap a la cursa va ser més llarg que la vegada
anterior (més de 2h!!!) però no va ser ni la meitat d'accidentat. Va
ajudar el fet que la cursa fos a les 2 del migdia (no calia llevar-se
a les 5 del matí com l'altra vegada!). Jo per si de cas, com que havia
d'agafar 2 trens i el metro m'ho vaig agafar amb molt de temps i a les
12 ja era al poble on es feia la cursa (Coulsdon !!???!! desconegut
per tothom amb qui vaig parlar de la cursa). Era el típic poblet petit
anglès, amb moltes casetes totes molt semblants i una "Barber Shop"
que tranquilament et podries trobar a la zona del Far West de Port
Aventura.

En arribar em vaig posar a buscar la seu del club organitzador que era
on havia de deixar la bossa i vaig descobrir que era una porta
petitíssima entre una Associació de Veterans de la Primera Guerra
Mundial (?) i un restaurant Tailandès o similar. Allà, després
d'esperar com mitja hora llegint una llibre, em vaig atrevir a entrar,
vaig canviar-me i ja de curt (fotia bastant de fred però per sort
feia sol!) un tio ens va acompanyar al lloc de la sortida (a uns 10
min caminant).

Un cop al circuit vaig veure que la cursa seria dura ja que era tot
herba amb molt puja i baixa i les plujes de la setmana anterior
l'havien deixat un pel relliscós, a part tots els participants eren de
clubs i amb pinta de bons. A la sortida vaig decidir posar-me davant
però sortir relativament tranquil la primera volta de 8 km i apretar
la segona. Així ho vaig fer, colocant-me més o menys entre el 20 i el
30 (al final no eren tan bons com semblaven, jeje). Només començar
vaig comprovar que allò relliscava més del que em pensava però encara
podia correr bé, després a mitja volta va empitjorar una mica (barreja
d'herba i fang) però vaig pensar que si suportava aquella part sense
perdre molt, ja estava... vaig ser un il·lús... més o menys a 3/4 de
volta van apareixer unes fangueres impressionants on gairebé no em
podia ni mantenir dret i ja no parlem de córrer i on veia que tothom
em passava com un obús ja que duien bambes de claus... (rollo cursa de
Fórmula 1 en mullat on jo era el pringat amb neumàtics de sec...) Van
ser moments una mica durs però al final em vaig resignar a acabar com
pogués, ni que fos trotant, i vaig aconseguir no caure.
Per sort, el fang va acabar i a l'ultima part de la volta, en sec,
vaig treure tota la ràbia que duia dintre per remuntar una per una
totes les posicions que havia perdut... A la segona volta va passar el
mateix, vaig perdre tot el que havia guanyat i a part vaig pagar una
mica les conseqüències de la sèrie de 3 km que m'havia marcat per
remuntar. Tot i això i el vent gelat en contra que va apareixer vaig
poder refer-me una mica a la part final seca de la cursa i vaig acabar
molt content: 20è en 1h 6¨56".

Va ser llavors quan va començar el pitjor, jo no estava tant malament
al arribar però el fred que va començar a fer i una petita baixada de
sucre van fer que els 10 min caminant en tirants fins on tenia la
motxila fossin horribles... Al arribar a la seu del club, l'instint de
supervivència em va fer recordar que donaven beguda calenta i
pastissos a la part de darrera de l'edifici.
I després de "tripitir" de pastissos i xocolata calenta i d'una bona
dutxa bullint on em vaig treure el centímetre de fang que duia a les
cames vaig tornar a ser persona i vaig poder rememorar la cursa, dura,
però on no sé si pel típic massoquisme de corredor m'ho vaig passar
collonut!

Bé, espero no haver avorrit molt amb el rollo... Suposo que amb la
majoria de vosaltres ens veurem a la San Silvestre, m'hagués agradat
fer la pujada al Puigmadrona (de fet ja havia demanat el cotxe a mons
pares, jeje) però les molèsties que he tingut després del cros
m'aconsellen no fer muntanya encara per estar bé pel dia 31.

Bon Nadal i als que no us vegi Bon Any!!!

Albert