jueves, abril 28, 2011

PUJADA AL TIBIDABO PER COLLSEROLA 27-04-2011













Bona tarda a tots.


Per fi començo a veure la llum i tot i lesionat m'he atrevit a fer una sortideta per la muntanya d'aquelles que em recorden a les que feia amb vosaltres els dimecres d'estiu o els diumenges. Per mi era com si fos diumenge però més aviat seria com una de dimecres per vosaltres.




Us he preparat una sortideta per muntanya espectacular per qualsevol dia que volgueu fer-la junts.




Sortida al cami de can Borrell de Sant Cugat. Si un dia quedem, veniu a casa meva i partim d'allí.


La pujada la vaig fer pel cami can Borrell-Sol i Aire-Crtra Arrabassada i Tibidabo. Podeu comptar que hi ha 55minuts de pujada constant (tipus Montserrat però més agrait i amb pista forestal amb un 75% de la ruta). Un cop al tibidabo, fotos, videos, gel i cap abaix.






Baixada pel cami de St Medir. Us puc assegurar que el paissatge de baixada té unes vistes espectaculars, uns camins inimaginables, tot verd amb arbres de més de 10m d'alçada, penunmbra, salts d'aigua, fonts, rieres, hermites, etc etc.




Vaig trigar 58minuts de pujada i 51 minuts de baixada. Total 1:46h que amb el ritme que porto per la lesió, segur que en circumstàncies normals ho fariem en poc més de 1:30h. Però si veniu un dia (que us tinc preparades varies sortides per Collserola per la banda del Vallès) podem fer-ho el llarg que volgueu. Conec molts camins ja d'aquesta zona.


Volia compartir amb vosaltres aquesta petita fita per a mi ja que aquest entrenament m'ha servit per animar-me a tornar a córrer amb vosaltres de nou, amb precaució, els dimecres i diumenges (que no hi hagin curses, es clar). M'ha fet molta il.lusió pujar al Tibidabo i que sapigueu que sempre que he entrenat desde el 23 de febrer fins a la data d'avui m'he enrecordat de tots vosaltres. Encara que no heu estat amb mi físicament corrent al meu costat, heu estat en el meu cor i en la meva ment en tot moment.Voldria agraïr també als fisios que m'han tractat i sobretot als més importants de la meva vida que m'han recolçat com mai, la meva dona Ana i l'energia de la meva filla l'Emma.


Una abraçada molt forta a tots i espero veure'ns molt aviat. Ah i Visca el Barça.


Miki

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Tío vaya alegría, mira que estuvimos hablando la semana pasada, pero no me podía imaginar que te metieras ya 1:45 corriendo. Esta muy bien y me alegra muchísimo. Ves como de todo se sale. Más o menos tod@s l@s lisiad@s vamos saliendo de esa situación, algun@s antes que otr@s, y eso también debe servir para l@s que están en el dique seco, se motiven con nosotr@s y adelante, con el ánimo siempre de salir.
Miki ya estoy deseando de volver a salir todo el grupo en entreno, cuando el Domingo que viene, vaaaa, no te hagas el remolón, ahora ya no tienes excusa, por cierto, , ojo con las piñas.

Un saludo a tod@s.

Jordi Isidro Llobet dijo...

M'alegro molt que estiguis cada cop més recuperat. Els que hem hagut d'estar una temporada al dic sec sabem com es troba a faltar poder sortir a còrrer.

Sobre el recorregut: BRUTAL!! Mira que tinc el Tibidabo a vista i mai m'atreveixo a anar cap allà. Algun dia haurem de quedar tots per fer aquest circuit.

Visca ComeKM!!